Poques coses tenim clares sobre el naixement de Magia Magia.

La primera, és que va sorgir (no sabem com) en Barcelona a principis del 2002. És cert, no obstant, que la llavor és bastant anterior. En concret la il•lusió per la IL•LUSIÓ, ens ve de veure a Juan Tamariz en el “Un, Dos, Tres”, molt abans de conèixer’ns.

La segona, és que volíem unir dues formes similars de veure i sentir la màgia encara que els nostres estils i trajectòries fossin diferents.

Els dos creiem que el públic sou l’element més important per que en una taula de bar, sobre un escenari o enmig del carrer es produeixi la màgia.

LA MÀGIA no és una rutina, un efecte o un truco genial, sinó la complicitat que creem entre públic i mags quan ens atrevim a jugar junts a l’impossible. Nosaltres només podem proposar-vos l’espectacle, a vosaltres us toca el atrevir-vos a creuar la línia que separa la Il•lusió de la desil•lusió. Aquest és el nostre repte. Que t’atreveixis a saltar, catapultar-te al costat de la il•lusió i de la meravella; al costat de la MÀGIA.

No creguis a ningú que us digui que la màgia no existeix, que només són trucs. La màgia existeix, si la deixem, en l’espai físic, mental i emocional que creem entre el mag (o la maga) i el públic.

Més enllà dels trucs de cartes, dels coloms i dels barrets, i sense importar la complexitat dels jocs, és possible FER MÀGIA, només ens hem d’atrevir junts i deixar-nos portar...

Quan els espectadors us uniu a la il•lusió i salteu amb el mag, sortint disparats cap a l’impossible, es crea la MÀGIA.